100 llenguatges de Loris Malaguzzi
En aquest post, us presentem un tastet de Loris Malaguzzi, un dels nostres pedagogs de capçalera i creador de les famoses escoles nido de Reggia Emilia a Itàlia, sempre ens hem decantat per aquest corrent pedagògic. El que llegireu és un poema que resumeix molt bé una manera de veure al nen/a, uns versos que posen entre dit a la societat i la seva manera de parar-los els peus, pretenent constantment que siguin adults-petits, quan en realitat els nens són nens i han de ser tractats com a nens, temps per a ser adults en tindran més que de sobra la resta de la seva vida quan siguin grans.
Però el cent existeix
L’infant
és fet de cent.
L’infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent, sempre cent
maneres d’ escoltar
de sorprendre, d’ estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent maneres
de descobrir
cent maneres
d’ inventar
cent maneres
de somiar.
L’infant té
cent llengües
(i encara cent, i cent, i cent)
però li'n roben noranta -nou.
L’escola i la cultura
li separen el cap del cos.
Li diuen:
de pensar sense mans
de fer sense cap
d’escoltar i de no parlar
de comprendre sense joia
d'estimar i sorprendre’s
només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen:
de descobrir el món que ja existeix
i de cent
li'n roben noranta - nou.
Li diuen
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.
Li diuen en definitiva
que el cent no existeix.
L’infant diu:
Però el cent existeix.
Loris Malaguzzi
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada